Qui sóc? On sóc? Què faré? Com ho faré?

Qui sóc?: La resposta ens ajudarà a saber el nostre perfil professional: Què tenim, què busquem i què ens cal per fer el canvi, ascendir, millorar... Es tracta de saber què volem o què podem fer.

Podem comptar amb una experiència professional d'anys i tenir clar que volem continuar en el mateix sector o bé podem decidir fer un canvi encara que no hi tinguem experiència. Hi ha treballadors d’alguns sectors com poden ser els del tèxtil o els de la construcció que es veuen obligats a una transversalitat laboral. I, començar de nou en un altre lloc, sense experiència i amb una edat determinada, no és gens fàcil.

Les empreses per valorar les nostres competències professionals utilitzen una sèrie d’instruments com són les proves diagnòstiques estandaritzades (tests psicotècnics, entrevistes, qüestionaris,...), altres proves no estandaritzades, perfils competencials, balanços de competència,... Tenir aquest diagnòstic és bàsic per conèixer les nostres aptituds, pensaments, característiques personals, interessos professionals o de formació... Després d’analitzar tota aquesta informació es podran valorar les nostres competències professionals. El diagnòstic que n’obtinguem ens ajudarà a prendre algunes decisions professionals i també personals. L’avaluació no és una cosa estàtica perquè anem evolucionant i anem canviant la nostra manera de pensar, d’actuar i d’interactuar amb l’entorn.

On sóc?: Aquesta pregunta ens ajudarà a respondre: Què passa al mercat laboral?, quina feina demanden les empreses?, quins sectors estan generant més ocupació?, quins són els nínxols de mercat?, quines són les possibilitats reals per poder entrar-hi?...Fer una recerca activa de feina és adonar-se que pot haver-hi molt camí per recórrer, però s’ha d’estar preparat perquè en aquests moments de crisi hi ha molta més competència i els empresaris com que poden triar demanden uns perfils professionals més qualificats.

Què faré?: Produir és considerat positiu. Quan algú fins no fa gaire temps rebutjava una feina o s’estava molt de temps a l’atur podia ser qüestionat: és un manta? Avui dia treballar és molt més que una necessitat; és formar part del grup dels “afortunats” que poden seguir pagant les despeses.

Després de fer la valoració de les competències es podran potenciar més les habilitats i se’n podran desenvolupar d’altres. Tothom serveix per a alguna cosa i s’ha de descobrir per a què. S’han de prendre decisions, però abans s’han d’establir uns objectius assolibles a curt, mitjà o llarg termini i s’ha de realitzar un pla d’acció.

Com ho faré? Aquí és on cada persona ho farà de la manera que consideri més adequada en funció de la seva situació personal o familiar. No tots disposen del mateix nombre d’hores per buscar feina, anar a entrevistes, formar-se...

I com que tenim la tecnologia al nostre abast podem buscar feina per Internet. Veiem-ne els avantatges:

Ventajas de buscar trabajo en Internet

View more presentations from Lourdes Barroso

Una mica d'humor!

Encara que us semblin respostes impossibles, us asseguro que són reals. Com que el text de la imatge no es veu gaire bé, al final de l'entrada trobareu les preguntes i les respostes.

Si teniu altres respostes divertides, m'agradaria que les compartíssiu amb nosaltres.

Gràcies

Quins són els seus coneixements d’informàtica?

A: Lo basiquillo                   B: Usual
C: Wolf                                D: Usuari

Algun altre coneixement d’informàtica? 

A: Sistema operatiu d’Internet     B: Xatejar
C: Nivell casolà                            D: Office

Quins idiomes parla?

A: Anglès de costa             B: Català i per telèfon
C: Etrusc                             D: Català i castellà

Entre altres coses, a què es pot anar a l’Oficina de Treball?

A: A cobrar un suicidi           B: A obrir un atur
C: A reanimar un sucidi        D: A tramitar una prestació

Té experiència en aquest lloc de treball?

 A: Sí, experiència empírica          B: Sóc professional, a tope!
 C: Sí, 5 anys                                D: Sóc paleta, però posi albañil

Tu, què vols ser quan siguis gran?

Qui no recorda la pregunta que ens feien de petits: “Tu, què vols ser quan siguis gran?” Segurament moltes de les nostres respostes del que volíem ser no s’han ajustat al que realment hem sigut o som.

Treballar del que ens agrada és una gran sort. I tots sabem que ara hi ha un percentatge molt elevat d’aturats i molta temporalitat en els contractes de treball. Això ha provocat una gran desmotivació a qui busca feina i no en troba. Comptar amb una autoestima alta i, si convé, amb el suport d’un tècnic/a orientador que ens animi a fer una recerca activa de feina i que ens assessori, és un motiu per no llançar la tovallola i per no acceptar una feina que no omplirà les expectatives i ens acabarà avorrint i desmotivant. També és cert que totes les feines a la llarga i quan ja es dominen provoquen un cansament per no aprendre coses noves i fer sempre el mateix.

És evident que si poguéssim triar la feina tots buscaríem aquella que estigués relacionada amb el que ens agrada i que s’adaptés als nostres valors (justícia, seguretat, reconeixement social,...). Si no es pot triar s’ha de veure si més endavant pot haver-hi possibilitats d’inserció i la preparació per quan arribi el moment és necessària. Un aspecte molt important i que vull remarcar és la tolerància de les persones a la frustració perquè si és alta, ens ajudarà a no decaure si ens troben amb entrebancs en aquest llarg camí de la recerca de feina.

Si es disposen de pocs recursos econòmics i s’és conscient de la poca oferta de feina i la molta demanda que hi ha, aquí la “carrera” serà trobar una feina per poder treballar i subsistir sense cap altra motivació, al menys a curt termini, que cobrar a finals de mes. Potser els més qualificats podran esperar fins que trobin l’oportunitat de treball, però si passa molt de temps tots acabem acceptant una feina d’inferior categoria per tornar a entrar al mercat de treball. Sabem que buscar feina té costos i, per a mi, el cost més important és el desgast emocional que comporta el fet de buscar i de no trobar.

La gent es forma en aquells sectors on hi ha més oferta de feina i potser en molts casos no és una elecció vocacional, sinó triada en funció de la possibilitat d’ocupar-se. Segurament després, si veuen que no els agrada la feina, acabaran fent un canvi i es centraran en allò que els ompli. En el fons del que es tracta és d’estar a gust amb el que es fa i de tenir un entorn laboral favorable. El més important és saber què ens agrada, on tenim l’experiència, què hem de fer per poder dedicar-nos a la professió que volem i començar a preparar-nos pel canvi, si decidim fer-lo.

Una actitud oberta a millorar és un bon inici per veure què cal fer per aconseguir el que volem.

Us penjo un Vídeocurrículum interactiu:

Després d'estudiar...

Després d’estudiar toca buscar feina. Jo, com la gran majoria de vosaltres, volia treballar i amb el temps ja veuria cap a on anava la meva elecció professional. Les coses van sorgint sobre la marxa i no es poden planificar. Les primeres feines les recordem. Jo tinc molt de carinyo a una empresa que tot i no ser de les primeres on vaig treballar va ser potser la que m’ha aportat més. 

I ha sigut amb el temps quan he pogut valorar tot el que hi vaig aprendre; no pels coneixements concrets de la feina, sinó pel valor afegit d’aquesta. Hi vaig fer bons amics i amb tres companyes encara mantinc el contacte després de la nostra primera trobada, ara fa ja tretze anys. Amb la Pilar parlem pel Facebook i amb la Gemma i la Montse quedem de tant en tant per dinar, sempre al mateix lloc i a la mateixa hora. Hem institucionalitzat el dinar: dimecres a les tres i per a tres.

He agraït molt aquesta experiència perquè els meus mestres em van ensenyar la importància de la feina ben feta (una bona presentació, correcció, pulcritud...). Tot passa per un tema d’educació, en aquest cas, educar a l’ull i crear-li uns hàbits.

Amb el temps vaig compaginar la feina amb nous estudis. Recordo el dia en què un dels professors ens va dir: “A vosaltres ara no se us pot enganyar perquè heu estudiat, heu entrat al mercat laboral i torneu a les aules, ja sabeu què hi ha a fora”. Era cert, sabia què hi havia i per això tornava a estudiar.

Què ens limita la nostra elecció professional?

Contínuament estem prenent decisions perquè elegim fer un canvi de sector o senzillament un canvi de feina en funció de variables personals i familiars, per exemple, per buscar una feina més a prop de casa o fer un tipus de tasques que ens puguin motivar més. Com que sabem que els mercats canvien i es tornen més exigents, nosaltres com a treballadors, també hem de fer canvis per seguir en actiu i per continuar tenint una motivació per la feina.

I, també és cert, que a mesura que passa el temps anem perfilant el que volem i cap a on hem de dirigir-nos per aconseguir-ho. Fer un pas endavant porta implícit haver de carregar una motxilla d’experiències que ens ajudaran en les noves feines. Com diuen: “l’experiència és un grau” i és també un gran valor afegit a tenir en compte.

Sabem que fer canvis implica assumir nous reptes i no sempre és fàcil deixar una feina que ja domines. Tots els canvis ens espanten, és por a allò desconegut. Només el fet de tenir els recursos suficients com són la seguretat, la confiança en nosaltres mateixos i les ganes de tirar endavant ens els faran més fàcils.

És evident que una tria ocupacional es farà tenint en compte diversos factors i la situació del mercat laboral ens marca a l’hora de triar. La formació significa millorar personalment, aprenem a pensar i ens ajuda a ser més crítics; a més, la formació ens la quedem i és un patrimoni personal molt valuós.

Per això, continuem estudiant! 

Analitzar l'ocupabilitat

L’anàlisi de l’ocupabilitat ens ha de portar a establir un Pla de treball per veure quines competències tenim i quines ens manquen per poder ser ocupables. Qui busca feina ha de ser capaç de dir què vol fer i a què estaria disposat a renunciar (temps lliure, familía, menys sou,...) per tenir una feina. S’ha de proposar uns objectius realitzables que haurien de respondre a les preguntes següents: Què es vol aconseguir? En quin termini? Què necessito i com ho aconseguiré? Què guanyaré/què perdré? La persona que busca feina ha de saber veure què pot aprofitar de les seves competències i com pot posar-les al currículum per tal de destacar-les com a qualitats molt valorables. El capital competencial és important per ser ocupable.

Primer hem de saber des d'on partim i després haurem d'anar valorant les diferents competències que tenim amb els requisits de les ofertes de treball. Hem de tenir present que tots creiem que ens coneixem perfectament i podríem dir que som d’aquesta o de l’altra manera, però hi ha parts de nosaltres mateixos que no hem analitzat i quan les observem ens adonem que no som com pensàvem. L’exercici d’autoanàlisi personal i professional pot anar bé per detectar com som i en quines feines podem sentir-nos més útils i alhora més realitzats professionalment.

La persona orientada ha de conèixer la seva situació respecte al mercat de treball. Aquesta és la base principal per inserir-se laboralment. Durant el procés haurà d’anar modificant expectatives, haurà de prendre decisions i establir compromisos per assolir un nivell òptim per poder ser ocupable. Tot aquest procés es va retroalimentant i necessitem tenir una fotografia de la nostra situació personal, professional, del mercat i de les condicions que limiten l’accés al treball.

Els factors estructurals són factors externs que condicionen l’ocupabilitat i s’han de conèixer. Els factors vinculats a la persona i els factors competencials poden variar segons la persona i també si es plantegen objectius a curt o mitjà termini. Amb l’aprenentatge ens posem al dia dels canvis laborals i si hi ha mancances que ens impedeixen entrar en el mercat laboral aquest pas és necessari. Una de les maneres d’aprendre és adonar-nos que encara ens queda molt per aprendre i el canvi l’hem de fer nosaltres. És per això que hem de tenir una perspectiva clara de la situació; tot és possible quan te’n convences. En aquest camí de l’orientació hi haurà moments que la persona que busca feina dubtarà, haurà de resoldre conflictes i haurà de prendre decisions.

I decidir, és fer un pas endavant.

Buscant les competències professionals

Hem de preguntar-nos:

Tenim l'experiència que requereix l'oferta de treball? Podríem fer feines que hi estiguessin relacionades? Per tant, hem d'analitzar i veure si tenim les competències tècnico-professionals que ens demanen com a requisits d'entrada.

Podem acreditar coneixements amplis en el sector professional de l’oferta?

Tenim les competències de base? Per exemple saber llegir, escriure, saber quines són les nostres obligacions laborals, etc.

I les competències instrumentals? Sabem informàtica i idiomes?

És bàsic de conèixer les nostres competències personals: Autoconeixement, autocontrol, automotivació,... I les de competència social: Empatia, habilitats socials, etc.

Les competències professionals són les que ens dóna l’experiència laboral.

Important de tenir en compte les altres competències transversals que tinguéssim. Hem de saber quines són per poder treure d'elles el màxim de profit a l’hora de buscar feina.

A tall de comentari en relació amb el tema de les competències transversals de l’esport, a la contraportada del llibre Todos mis hermanos, del waterpolista Manel Estiarte diu el següent: “Ens mostra els valors més profunds de l’esport: administrar la victòria i la derrota, desenvolupar la generositat amb el company, defensar els indestructibles llaços d’amistat que es forgen en el vestidor, fomentar el respecte al contrari, acatar la disciplina i obediència a l’entrenador, l’esperit de lluita i l’autosuperació… Tots aquests valors que ens ensenya l’esport”.

El model de competències professionals

No tot és tenir uns estudis ni una experiència professional per desenvolupar bé una feina. També tenir altres recursos personals i socials, alguns innats i d’altres que s’han anat aprenent amb els anys en altres terrenys que no necessàriament han de ser els laborals o formatius, ajuden a tenir els recursos necessaris per saber sortir còmodament de situacions imprevistes; només l’experiència o les habilitats ens poden ajudar a saber com fer-ho. És el que en teatre es diu “tener tablas”. Després de superar entrebancs professionals, personals,... un ja pot predir què passarà si segueix un camí i si no vol tornar a tenir el mateix que tenia haurà de fer coses diferents (Einstein). Tot el bagatge cultural, professional, l’actitud, la responsabilitat de la persona, etc., ajuden a trobar una feina que per la qual potser no es reuneixen els requisits formatius, però poden compensar-se amb altres requisits personals o de relació cada cop més valorables per les empreses.

Hi ha una proposta metodològica d’elaborar un itinerari per aconseguir un projecte professional per tal que la persona que busca feina abans de començar el procés de la recerca pugui detectar què sap fer, què pot aportar a la feina i al mateix temps que pugui veure què li fa falta per poder-se inserir en el mercat laboral amb èxit. Això és, fer una planificació per fixar-se objectius i veure si són assolibles. Aquesta és una feina que ha de fer la mateixa persona amb l’ajuda dels orientadors que com diu el nom, només han d’orientar; han de ser la seva “brúixola” per quan es perdin. Si és necessari es pot tornar a refer l’itinerari per tal de tornar a emprendre el camí que els ha de portar a aconseguir l’objectiu previst.

Fer un estudi exhaustiu del conjunt de competències que la persona té és útil per poder trobar la feina per la qual podem ser ocupables. El problema en aquests moments és que qui busca feina no té en compte si la feina els realitzarà; la gent necessita treballar i busca “del que sigui”. Quan la situació sigui més favorable ja podran mirar de moure fitxa i buscaran una feina que encaixi més amb el seu perfil professional, el que els agrada o allò que realment els motiva i interessa. El cert és que hi ha moltes variables a tenir en compte perquè un empresari els contracti i després puguin mantenir la feina. Diuen que: “Qui té recursos té poder” i el fet de tenir les competències transversals encara que no es tinguin totes les altres (bàsiques i instrumentals) poden ajudar a inserir-se laboralment.