El mercat de treball

Les polítiques d’ocupació cada cop tenen més importància i, a Espanya, a partir de la seva entrada a la Unió Econòmica (UE), s’han anat desenvolupant. El que és cert és que la UE es va crear amb una lògica d’Unió Econòmica i Monetària (UEM) i d’ús de la política social. En els darrers anys Europa ha donat un nou enfocament a les polítiques actives ocupacionals. El Tractat d’Àmsterdam marca de forma específica el tema de l’ocupació i reforça el Tractat fundacional de la UE. Aquest Tractat va dedicar un nou títol a l’ocupació perquè es va veure que si només s’aspirava al tema econòmic i monetari hi hauria una fractura social.

El mercat també ha provocat alguns desajustaments en alguns punts geogràfics, per sectors o pel tema de les qualificacions. Així ens trobem amb persones que tenen una sobreeducació (més formació de la que necessita el lloc de treball) i això indica un desajustament oferta/demanda per nivell d’estudis. En aquest cas aquesta sobreeducació serà transitòria, però podria ser permanent. La precarietat laboral ens torna més indefensos i ens obliga a baixar les expectatives laborals perquè el fet de buscar feina té un cost: econòmic, anímic, pèrdua de temps...

Quan l’atur és a curt termini (atur friccional) direm que no és problemàtic perquè pot ser que hi hagi un lloc de treball que encaixi amb alguna persona, però cal que hi hagi un ajustament. S'ha de difondre la informació per casar l'oferta i la demanda a través de bosses de treball. A curt termini s’acabarà trobant persones que busquen i persones que demanden feina. L’atur problemàtic és el de llarg termini (l’atur estructural) i aquí cal fer un ajustament en termes de formació. Per exemple, falten noves professions de graus mitjans i superiors i cal continuar fent polítiques actives per reciclar la gent perquè actualitzin els seus coneixements. L’ajustament sectorial també porta a un reciclatge si són sectors sense cap futur laboral.

Hi ha sectors, com és el cas del tèxtil, que en els darrers anys a causa de les importacions procedents sobretot de la Xina, ha entrat en una crisi molt greu i no ha pogut fer reconversions. Moltes fàbriques han tancat i en aquests moments els professionals del tèxtil s’han quedat sense la primera feina que els va fer entrar en el mercat laboral. Molts d’ells, han hagut d’anticipar la jubilació; altres s’han pogut reciclar per començar de nou en un altre ofici.

Actualment el mercat laboral demanda treballadors/es amb capacitat d’adaptar-se als canvis; és el perfil de persones polivalents i la formació els permetrà aquesta adaptació. Ja no hi ha una feina per a tota la vida i les noves tecnologies, juntament amb les noves necessitats socials, han obligat als canvis i això ha repercutit en la manera de treballar per estalviar temps, recursos i poder ser més competitius. El treballador/a està obligat a reciclar-se per no quedar-se fora del mercat. Es tracta que la persona es formi en aquells sectors on té possibilitats de trobar feina. El que es valora, més que una formació específica, són els recursos per desenvolupar qualsevol tipus de feina. Les empreses s’han d’anar adaptant a les circumstàncies del mercat i els interessa un perfil de treballador capaç d’assumir reptes i de prendre decisions. I tots, en el nostre lloc de treball i/o en el nostre dia a dia, acabem decidint coses.

Us penjo l'entrevista que en Toni Clapés, en el programa Versió, de RAC1,  va fer al professor Santiago Niño Becerra, Catedràtic d'Estructura Econòmica de la Facultat d'Economia IQS, de la Universitat Ramon Llull, de Barcelona, el dia 17/07/2008. Aquí ja ens avançava la crisi econòmica que estava per venir i també ens parlava del mercat de treball.