Vídeo divertit!

Per aquesta tarda de diumenge, us penjo un vídeo divertit!


Currículum vitae:

Els sectors productius

Els sectors productius a Catalunya han perdut pes i el sector serveis en té bastant. A la llarga, però, no serà un model sostenible perquè no podrà ocupar a tants treballadors desocupats, encara que la tendència mundial sigui fomentar el lliure intercanvi de treballadors, mercaderies, serveis, etc.

S'han de fer polítiques d'inversió i no hi ha una política industrial especialitzada en capital i treball i una situació d'alta productivitat és bona per a la competitivitat. La indústria és un sector crucial perquè és aquí on es genera el canvi tecnològic, és el sector més innovador i on la productivitat és més alta i, això, permet de tenir més rendes i més salaris. És també el sector més exportador perquè els productes són transportables i emmagatzemables i és important de destacar els efectes d'arrossegament de la indústria.

Per comarques, algunes tenen més població desocupada que altres i això varia en funció del tipus de sector en què aquella comarca hagi perdut més pes. Els joves i les dones són els que pateixen més l'atur.

L'èxode del camp ha portat a una mecanització de les tasques i també a un descens de l'oferta de treball. Hem passat d'una agricultura tradicional a una agricultura basada en la tecnologia; el sector serveis està sotmès a molta menys competència que la indústria i ha sigut el gran compensador de les pèrdues d'ocupació dels sectors agrícola i industrial.

En els darrers anys s'ha creat molta ocupació en la construcció i en els serveis (efecte arrossegament), però és un sector menys productiu. La no ocupació dels no qualificats ha augmentat i ara, que estem en la era de les comunicacions i de la tecnologia, molts serveis requereixen de coneixements especialitzats per a desenvolupar una nova feina, diferent d'aquella que els treballadors sempre havien fet.

Actualment al mercat de treball coexisteixen alhora fenòmens de sobreeducació i de necessitat de mà d'obra qualificada. A major formació hi ha menys atur i l'ocupació desqualificada genera efectes d'arrossegament sobre la resta de l'economia perquè tenen sous més baixos i consumeixen menys.

Important a tenir en compte: El canvi demogràfic implica un increment de qualificació perquè  les noves generacions que entren al mercat de treball incorporen més capital humà que les generacions que en surten.

Tècniques de recerca de feina

Tots coneixem la manera de posar-nos en contacte amb l’empresa quan sabem que demana personal per treballar-hi. En aquest cas li hauríem d’enviar el currículum vitae com a resposta a l’anunci en premsa o bé a l’oferta  publicada als portals d’Internet (Infojobs, Feinaactiva, Infoempleo...).

D’altres vegades el sistema tradicional dels contactes personals (amics o familiars, coneguts, excompanys de feina...) continua funcionant. Ells ens  poden fer saber si alguna empresa o particular pot necessitar els nostres serveis.

També podem presentar autocandidatura, aquí no cal que en aquell moment l’empresa tingui alguna vacant per a cobrir. Si més endavant en té necessitat, ja tindrà el nostre currículum i ens pot incloure en el procés selectiu que obri.

Les xarxes de contactes social, conegudes com Networking han arrencat amb força. De les més conegudes hi ha Xing o Linkedin. I si ara per ara hem d’estar en un lloc, aquest lloc és la xarxa.

El Currículum Vitae:

Al currículum hi posarem les nostres dades personals, formació reglada i complementària, idiomes, experiència professional i altres dades d’interès per l’empresa com són si tenim el permís de conduir i cotxe propi, carnets i/o certificats o altres.

Els experts ens recomanen que fem el nostre currículum en un màxim de dues pàgines. Del que es tracta és que hi destaquem les dades més importants.

A l’hora de mecanitzar l’experiència professional al currículum podem trobar-nos amb el dubte de no saber com fer-ho. Posem la més actual i després la més antiga (cronològic invers) o bé ho fem a l’inrevés (cronològic directe)? Les dues maneres de fer-ho són correctes.

Tot currículum ha d’anar acompanyat d’una carta de presentació que és el mitjà amb què ens presentem a l'empresa. La carta ha de ser breu i hem d'explicar a quina oferta volem optar i per què.

Per fer tot això més il·lustratiu us poso un vídeo de la Gisela Gilges, consultora argentina de RRHH, on ens explica com fer un currículum vitae exitós.

                                                                                  

El mercat de treball

Les polítiques d’ocupació cada cop tenen més importància i, a Espanya, a partir de la seva entrada a la Unió Econòmica (UE), s’han anat desenvolupant. El que és cert és que la UE es va crear amb una lògica d’Unió Econòmica i Monetària (UEM) i d’ús de la política social. En els darrers anys Europa ha donat un nou enfocament a les polítiques actives ocupacionals. El Tractat d’Àmsterdam marca de forma específica el tema de l’ocupació i reforça el Tractat fundacional de la UE. Aquest Tractat va dedicar un nou títol a l’ocupació perquè es va veure que si només s’aspirava al tema econòmic i monetari hi hauria una fractura social.

El mercat també ha provocat alguns desajustaments en alguns punts geogràfics, per sectors o pel tema de les qualificacions. Així ens trobem amb persones que tenen una sobreeducació (més formació de la que necessita el lloc de treball) i això indica un desajustament oferta/demanda per nivell d’estudis. En aquest cas aquesta sobreeducació serà transitòria, però podria ser permanent. La precarietat laboral ens torna més indefensos i ens obliga a baixar les expectatives laborals perquè el fet de buscar feina té un cost: econòmic, anímic, pèrdua de temps...

Quan l’atur és a curt termini (atur friccional) direm que no és problemàtic perquè pot ser que hi hagi un lloc de treball que encaixi amb alguna persona, però cal que hi hagi un ajustament. S'ha de difondre la informació per casar l'oferta i la demanda a través de bosses de treball. A curt termini s’acabarà trobant persones que busquen i persones que demanden feina. L’atur problemàtic és el de llarg termini (l’atur estructural) i aquí cal fer un ajustament en termes de formació. Per exemple, falten noves professions de graus mitjans i superiors i cal continuar fent polítiques actives per reciclar la gent perquè actualitzin els seus coneixements. L’ajustament sectorial també porta a un reciclatge si són sectors sense cap futur laboral.

Hi ha sectors, com és el cas del tèxtil, que en els darrers anys a causa de les importacions procedents sobretot de la Xina, ha entrat en una crisi molt greu i no ha pogut fer reconversions. Moltes fàbriques han tancat i en aquests moments els professionals del tèxtil s’han quedat sense la primera feina que els va fer entrar en el mercat laboral. Molts d’ells, han hagut d’anticipar la jubilació; altres s’han pogut reciclar per començar de nou en un altre ofici.

Actualment el mercat laboral demanda treballadors/es amb capacitat d’adaptar-se als canvis; és el perfil de persones polivalents i la formació els permetrà aquesta adaptació. Ja no hi ha una feina per a tota la vida i les noves tecnologies, juntament amb les noves necessitats socials, han obligat als canvis i això ha repercutit en la manera de treballar per estalviar temps, recursos i poder ser més competitius. El treballador/a està obligat a reciclar-se per no quedar-se fora del mercat. Es tracta que la persona es formi en aquells sectors on té possibilitats de trobar feina. El que es valora, més que una formació específica, són els recursos per desenvolupar qualsevol tipus de feina. Les empreses s’han d’anar adaptant a les circumstàncies del mercat i els interessa un perfil de treballador capaç d’assumir reptes i de prendre decisions. I tots, en el nostre lloc de treball i/o en el nostre dia a dia, acabem decidint coses.

Us penjo l'entrevista que en Toni Clapés, en el programa Versió, de RAC1,  va fer al professor Santiago Niño Becerra, Catedràtic d'Estructura Econòmica de la Facultat d'Economia IQS, de la Universitat Ramon Llull, de Barcelona, el dia 17/07/2008. Aquí ja ens avançava la crisi econòmica que estava per venir i també ens parlava del mercat de treball.

Qui sóc? On sóc? Què faré? Com ho faré?

Qui sóc?: La resposta ens ajudarà a saber el nostre perfil professional: Què tenim, què busquem i què ens cal per fer el canvi, ascendir, millorar... Es tracta de saber què volem o què podem fer.

Podem comptar amb una experiència professional d'anys i tenir clar que volem continuar en el mateix sector o bé podem decidir fer un canvi encara que no hi tinguem experiència. Hi ha treballadors d’alguns sectors com poden ser els del tèxtil o els de la construcció que es veuen obligats a una transversalitat laboral. I, començar de nou en un altre lloc, sense experiència i amb una edat determinada, no és gens fàcil.

Les empreses per valorar les nostres competències professionals utilitzen una sèrie d’instruments com són les proves diagnòstiques estandaritzades (tests psicotècnics, entrevistes, qüestionaris,...), altres proves no estandaritzades, perfils competencials, balanços de competència,... Tenir aquest diagnòstic és bàsic per conèixer les nostres aptituds, pensaments, característiques personals, interessos professionals o de formació... Després d’analitzar tota aquesta informació es podran valorar les nostres competències professionals. El diagnòstic que n’obtinguem ens ajudarà a prendre algunes decisions professionals i també personals. L’avaluació no és una cosa estàtica perquè anem evolucionant i anem canviant la nostra manera de pensar, d’actuar i d’interactuar amb l’entorn.

On sóc?: Aquesta pregunta ens ajudarà a respondre: Què passa al mercat laboral?, quina feina demanden les empreses?, quins sectors estan generant més ocupació?, quins són els nínxols de mercat?, quines són les possibilitats reals per poder entrar-hi?...Fer una recerca activa de feina és adonar-se que pot haver-hi molt camí per recórrer, però s’ha d’estar preparat perquè en aquests moments de crisi hi ha molta més competència i els empresaris com que poden triar demanden uns perfils professionals més qualificats.

Què faré?: Produir és considerat positiu. Quan algú fins no fa gaire temps rebutjava una feina o s’estava molt de temps a l’atur podia ser qüestionat: és un manta? Avui dia treballar és molt més que una necessitat; és formar part del grup dels “afortunats” que poden seguir pagant les despeses.

Després de fer la valoració de les competències es podran potenciar més les habilitats i se’n podran desenvolupar d’altres. Tothom serveix per a alguna cosa i s’ha de descobrir per a què. S’han de prendre decisions, però abans s’han d’establir uns objectius assolibles a curt, mitjà o llarg termini i s’ha de realitzar un pla d’acció.

Com ho faré? Aquí és on cada persona ho farà de la manera que consideri més adequada en funció de la seva situació personal o familiar. No tots disposen del mateix nombre d’hores per buscar feina, anar a entrevistes, formar-se...

I com que tenim la tecnologia al nostre abast podem buscar feina per Internet. Veiem-ne els avantatges:

Ventajas de buscar trabajo en Internet

View more presentations from Lourdes Barroso

Una mica d'humor!

Encara que us semblin respostes impossibles, us asseguro que són reals. Com que el text de la imatge no es veu gaire bé, al final de l'entrada trobareu les preguntes i les respostes.

Si teniu altres respostes divertides, m'agradaria que les compartíssiu amb nosaltres.

Gràcies

Quins són els seus coneixements d’informàtica?

A: Lo basiquillo                   B: Usual
C: Wolf                                D: Usuari

Algun altre coneixement d’informàtica? 

A: Sistema operatiu d’Internet     B: Xatejar
C: Nivell casolà                            D: Office

Quins idiomes parla?

A: Anglès de costa             B: Català i per telèfon
C: Etrusc                             D: Català i castellà

Entre altres coses, a què es pot anar a l’Oficina de Treball?

A: A cobrar un suicidi           B: A obrir un atur
C: A reanimar un sucidi        D: A tramitar una prestació

Té experiència en aquest lloc de treball?

 A: Sí, experiència empírica          B: Sóc professional, a tope!
 C: Sí, 5 anys                                D: Sóc paleta, però posi albañil

Tu, què vols ser quan siguis gran?

Qui no recorda la pregunta que ens feien de petits: “Tu, què vols ser quan siguis gran?” Segurament moltes de les nostres respostes del que volíem ser no s’han ajustat al que realment hem sigut o som.

Treballar del que ens agrada és una gran sort. I tots sabem que ara hi ha un percentatge molt elevat d’aturats i molta temporalitat en els contractes de treball. Això ha provocat una gran desmotivació a qui busca feina i no en troba. Comptar amb una autoestima alta i, si convé, amb el suport d’un tècnic/a orientador que ens animi a fer una recerca activa de feina i que ens assessori, és un motiu per no llançar la tovallola i per no acceptar una feina que no omplirà les expectatives i ens acabarà avorrint i desmotivant. També és cert que totes les feines a la llarga i quan ja es dominen provoquen un cansament per no aprendre coses noves i fer sempre el mateix.

És evident que si poguéssim triar la feina tots buscaríem aquella que estigués relacionada amb el que ens agrada i que s’adaptés als nostres valors (justícia, seguretat, reconeixement social,...). Si no es pot triar s’ha de veure si més endavant pot haver-hi possibilitats d’inserció i la preparació per quan arribi el moment és necessària. Un aspecte molt important i que vull remarcar és la tolerància de les persones a la frustració perquè si és alta, ens ajudarà a no decaure si ens troben amb entrebancs en aquest llarg camí de la recerca de feina.

Si es disposen de pocs recursos econòmics i s’és conscient de la poca oferta de feina i la molta demanda que hi ha, aquí la “carrera” serà trobar una feina per poder treballar i subsistir sense cap altra motivació, al menys a curt termini, que cobrar a finals de mes. Potser els més qualificats podran esperar fins que trobin l’oportunitat de treball, però si passa molt de temps tots acabem acceptant una feina d’inferior categoria per tornar a entrar al mercat de treball. Sabem que buscar feina té costos i, per a mi, el cost més important és el desgast emocional que comporta el fet de buscar i de no trobar.

La gent es forma en aquells sectors on hi ha més oferta de feina i potser en molts casos no és una elecció vocacional, sinó triada en funció de la possibilitat d’ocupar-se. Segurament després, si veuen que no els agrada la feina, acabaran fent un canvi i es centraran en allò que els ompli. En el fons del que es tracta és d’estar a gust amb el que es fa i de tenir un entorn laboral favorable. El més important és saber què ens agrada, on tenim l’experiència, què hem de fer per poder dedicar-nos a la professió que volem i començar a preparar-nos pel canvi, si decidim fer-lo.

Una actitud oberta a millorar és un bon inici per veure què cal fer per aconseguir el que volem.

Us penjo un Vídeocurrículum interactiu:

Després d'estudiar...

Després d’estudiar toca buscar feina. Jo, com la gran majoria de vosaltres, volia treballar i amb el temps ja veuria cap a on anava la meva elecció professional. Les coses van sorgint sobre la marxa i no es poden planificar. Les primeres feines les recordem. Jo tinc molt de carinyo a una empresa que tot i no ser de les primeres on vaig treballar va ser potser la que m’ha aportat més. 

I ha sigut amb el temps quan he pogut valorar tot el que hi vaig aprendre; no pels coneixements concrets de la feina, sinó pel valor afegit d’aquesta. Hi vaig fer bons amics i amb tres companyes encara mantinc el contacte després de la nostra primera trobada, ara fa ja tretze anys. Amb la Pilar parlem pel Facebook i amb la Gemma i la Montse quedem de tant en tant per dinar, sempre al mateix lloc i a la mateixa hora. Hem institucionalitzat el dinar: dimecres a les tres i per a tres.

He agraït molt aquesta experiència perquè els meus mestres em van ensenyar la importància de la feina ben feta (una bona presentació, correcció, pulcritud...). Tot passa per un tema d’educació, en aquest cas, educar a l’ull i crear-li uns hàbits.

Amb el temps vaig compaginar la feina amb nous estudis. Recordo el dia en què un dels professors ens va dir: “A vosaltres ara no se us pot enganyar perquè heu estudiat, heu entrat al mercat laboral i torneu a les aules, ja sabeu què hi ha a fora”. Era cert, sabia què hi havia i per això tornava a estudiar.

Què ens limita la nostra elecció professional?

Contínuament estem prenent decisions perquè elegim fer un canvi de sector o senzillament un canvi de feina en funció de variables personals i familiars, per exemple, per buscar una feina més a prop de casa o fer un tipus de tasques que ens puguin motivar més. Com que sabem que els mercats canvien i es tornen més exigents, nosaltres com a treballadors, també hem de fer canvis per seguir en actiu i per continuar tenint una motivació per la feina.

I, també és cert, que a mesura que passa el temps anem perfilant el que volem i cap a on hem de dirigir-nos per aconseguir-ho. Fer un pas endavant porta implícit haver de carregar una motxilla d’experiències que ens ajudaran en les noves feines. Com diuen: “l’experiència és un grau” i és també un gran valor afegit a tenir en compte.

Sabem que fer canvis implica assumir nous reptes i no sempre és fàcil deixar una feina que ja domines. Tots els canvis ens espanten, és por a allò desconegut. Només el fet de tenir els recursos suficients com són la seguretat, la confiança en nosaltres mateixos i les ganes de tirar endavant ens els faran més fàcils.

És evident que una tria ocupacional es farà tenint en compte diversos factors i la situació del mercat laboral ens marca a l’hora de triar. La formació significa millorar personalment, aprenem a pensar i ens ajuda a ser més crítics; a més, la formació ens la quedem i és un patrimoni personal molt valuós.

Per això, continuem estudiant! 

Analitzar l'ocupabilitat

L’anàlisi de l’ocupabilitat ens ha de portar a establir un Pla de treball per veure quines competències tenim i quines ens manquen per poder ser ocupables. Qui busca feina ha de ser capaç de dir què vol fer i a què estaria disposat a renunciar (temps lliure, familía, menys sou,...) per tenir una feina. S’ha de proposar uns objectius realitzables que haurien de respondre a les preguntes següents: Què es vol aconseguir? En quin termini? Què necessito i com ho aconseguiré? Què guanyaré/què perdré? La persona que busca feina ha de saber veure què pot aprofitar de les seves competències i com pot posar-les al currículum per tal de destacar-les com a qualitats molt valorables. El capital competencial és important per ser ocupable.

Primer hem de saber des d'on partim i després haurem d'anar valorant les diferents competències que tenim amb els requisits de les ofertes de treball. Hem de tenir present que tots creiem que ens coneixem perfectament i podríem dir que som d’aquesta o de l’altra manera, però hi ha parts de nosaltres mateixos que no hem analitzat i quan les observem ens adonem que no som com pensàvem. L’exercici d’autoanàlisi personal i professional pot anar bé per detectar com som i en quines feines podem sentir-nos més útils i alhora més realitzats professionalment.

La persona orientada ha de conèixer la seva situació respecte al mercat de treball. Aquesta és la base principal per inserir-se laboralment. Durant el procés haurà d’anar modificant expectatives, haurà de prendre decisions i establir compromisos per assolir un nivell òptim per poder ser ocupable. Tot aquest procés es va retroalimentant i necessitem tenir una fotografia de la nostra situació personal, professional, del mercat i de les condicions que limiten l’accés al treball.

Els factors estructurals són factors externs que condicionen l’ocupabilitat i s’han de conèixer. Els factors vinculats a la persona i els factors competencials poden variar segons la persona i també si es plantegen objectius a curt o mitjà termini. Amb l’aprenentatge ens posem al dia dels canvis laborals i si hi ha mancances que ens impedeixen entrar en el mercat laboral aquest pas és necessari. Una de les maneres d’aprendre és adonar-nos que encara ens queda molt per aprendre i el canvi l’hem de fer nosaltres. És per això que hem de tenir una perspectiva clara de la situació; tot és possible quan te’n convences. En aquest camí de l’orientació hi haurà moments que la persona que busca feina dubtarà, haurà de resoldre conflictes i haurà de prendre decisions.

I decidir, és fer un pas endavant.

Buscant les competències professionals

Hem de preguntar-nos:

Tenim l'experiència que requereix l'oferta de treball? Podríem fer feines que hi estiguessin relacionades? Per tant, hem d'analitzar i veure si tenim les competències tècnico-professionals que ens demanen com a requisits d'entrada.

Podem acreditar coneixements amplis en el sector professional de l’oferta?

Tenim les competències de base? Per exemple saber llegir, escriure, saber quines són les nostres obligacions laborals, etc.

I les competències instrumentals? Sabem informàtica i idiomes?

És bàsic de conèixer les nostres competències personals: Autoconeixement, autocontrol, automotivació,... I les de competència social: Empatia, habilitats socials, etc.

Les competències professionals són les que ens dóna l’experiència laboral.

Important de tenir en compte les altres competències transversals que tinguéssim. Hem de saber quines són per poder treure d'elles el màxim de profit a l’hora de buscar feina.

A tall de comentari en relació amb el tema de les competències transversals de l’esport, a la contraportada del llibre Todos mis hermanos, del waterpolista Manel Estiarte diu el següent: “Ens mostra els valors més profunds de l’esport: administrar la victòria i la derrota, desenvolupar la generositat amb el company, defensar els indestructibles llaços d’amistat que es forgen en el vestidor, fomentar el respecte al contrari, acatar la disciplina i obediència a l’entrenador, l’esperit de lluita i l’autosuperació… Tots aquests valors que ens ensenya l’esport”.

El model de competències professionals

No tot és tenir uns estudis ni una experiència professional per desenvolupar bé una feina. També tenir altres recursos personals i socials, alguns innats i d’altres que s’han anat aprenent amb els anys en altres terrenys que no necessàriament han de ser els laborals o formatius, ajuden a tenir els recursos necessaris per saber sortir còmodament de situacions imprevistes; només l’experiència o les habilitats ens poden ajudar a saber com fer-ho. És el que en teatre es diu “tener tablas”. Després de superar entrebancs professionals, personals,... un ja pot predir què passarà si segueix un camí i si no vol tornar a tenir el mateix que tenia haurà de fer coses diferents (Einstein). Tot el bagatge cultural, professional, l’actitud, la responsabilitat de la persona, etc., ajuden a trobar una feina que per la qual potser no es reuneixen els requisits formatius, però poden compensar-se amb altres requisits personals o de relació cada cop més valorables per les empreses.

Hi ha una proposta metodològica d’elaborar un itinerari per aconseguir un projecte professional per tal que la persona que busca feina abans de començar el procés de la recerca pugui detectar què sap fer, què pot aportar a la feina i al mateix temps que pugui veure què li fa falta per poder-se inserir en el mercat laboral amb èxit. Això és, fer una planificació per fixar-se objectius i veure si són assolibles. Aquesta és una feina que ha de fer la mateixa persona amb l’ajuda dels orientadors que com diu el nom, només han d’orientar; han de ser la seva “brúixola” per quan es perdin. Si és necessari es pot tornar a refer l’itinerari per tal de tornar a emprendre el camí que els ha de portar a aconseguir l’objectiu previst.

Fer un estudi exhaustiu del conjunt de competències que la persona té és útil per poder trobar la feina per la qual podem ser ocupables. El problema en aquests moments és que qui busca feina no té en compte si la feina els realitzarà; la gent necessita treballar i busca “del que sigui”. Quan la situació sigui més favorable ja podran mirar de moure fitxa i buscaran una feina que encaixi més amb el seu perfil professional, el que els agrada o allò que realment els motiva i interessa. El cert és que hi ha moltes variables a tenir en compte perquè un empresari els contracti i després puguin mantenir la feina. Diuen que: “Qui té recursos té poder” i el fet de tenir les competències transversals encara que no es tinguin totes les altres (bàsiques i instrumentals) poden ajudar a inserir-se laboralment.

Interessos i motivacions

Per fer una adequada valoració de nosaltres mateixos hem de tenir dues premises clares: Ser conscients dels nostres punts forts i febles i ser capaços de reflexionar i aprendre de l’experiència. És bàsic aprendre a reconèixer els nostres errors i tenir un pensament positiu. Tot això ens ajudarà a tenir una visió realista del que tenim i cap a on anem. És important, com a punt de partida, no tenir una expectativa molt alta. La conjuntura econòmica és la que és i necessitem adonar-nos des d’on partim; hem de començar a establir un full de ruta per saber cap a on anem i què hem de fer per aconseguir-ho.

És necessari de saber quin tipus de feina hi ha ara per ara en el mercat laboral i si el nostre perfil professional hi encaixa. Hem de conèixer quins són els sectors emergents, quins percentatges d’atur tenen les feines que busquem, si tenim una edat on encara ho podem tenir fàcil per trobar feina, quins tipus d’empreses hi ha a la zona on vivim, quins són els canals per buscar feina… Els orientadors laborals ens poden ajudar, però hem de tenir clar que la nostra implicació en el canvi és fonamental.

Hem de ser capaços de detectar les nostres necessitats i mancances i així podrem valorar si ens cal experiència, formació, etc. Es tractaria de detallar un camí amb tots els pros i contres amb què podem trobar-nos i la manera més eficaç de véncer els obstacles. Moltes vegades la manca de formació pot ser suplerta per altres habilitats que tinguem amagades o que a simple vista no reconeguem. Per tant, les haurem d’estudiar i haurem de veure quines en podem rescatar. Un cop sapiguem quines són aquestes habilitats les podrem ressaltar en un CV o en una entrevista de feina.

Hauríem de respondre a les preguntes: Què m’agrada fer? Què li demano com a mínim a una feina?... Les respostes seran claus per esbrinar el camí a seguir. Pot ser que busquem feina de ocupacions que haguem fet sempre o d’altres que hi tinguin una certa relació. I fins i tot podríem decidir de fer un gir al que hem fet fins ara i d’aquesta manera obrir més el ventall de possibilitats.

Orientació

Com que ara els empresaris poden triar treballadors els han elevat els requisits d’entrada. Per tenir una visió general de com està el mercat de treball a la comarca on viu la persona que busca feina, un orientador laboral ens recomanaria el següent:

-Entrar a mirar els portals d’Internet

-Preguntar als Ajuntaments quines ofertes gestionen

-Mirar les ofertes que surten als diaris locals

-Presentar autocandidatura

-Preguntar a alguna Federació del sector on la persona busqui feina si tenen borsa de treball

És important de conèixer la situació econòmica del país. Després d’una aproximació ràpida al mercat laboral s’ha de fer un exercici de reflexió en relació amb què estan demandant les empreses i què pot oferir la persona aturada. Moltes de les ofertes demanen parlar català, conèixer informàtica, tenir una formació mínima d’ESO, batxillerat, grau mig… Aquests són alguns dels requisits per poder accedir a una entrevista amb l’empresari. Algunes ofertes marquen un límit d’edat perquè els empresaris volen acollir-se a algun contracte bonificat.

La pressió per aconseguir una feina pot fer-nos temptar a acceptar qualsevol feina que mitjanament encaixi amb alguns dels requisits que es demanen. És recomanable d'elegir després de valorar totes les opcions sense descartar-ne cap.

Us poso l'enllaç d'Orientació del Servei d'Ocupació de Catalunya.

Formació

La formació ens ha de continuar obrint portes. Formar-se és bàsic per a poder entrar en el mercat de treball i ser competitius. Per cada oferta de feina publicada (diaris, portals d’Internet...) s’hi presenten molts candidats. Per a l'empresari, fer la tria no és una tasca fàcil donades les característiques dels demandants (alta qualificació). Jo no sóc partidària d’amagar informació curricular, però són molts els que ho acaben fent i preparen un parell de currículums; segons quins siguin els requisits de l’oferta de treball n’enviaran un o un altre. Crec que quan et fan l’entrevista, d’alguna manera o una altra acaba traspuant que tens més formació de la que consta al currículum. Però el cas és que les circumstàncies obliguen a buscar estratègies per poder accedir a una entrevista de feina. Aconseguir ser entrevistat ja és un gran èxit i passar el procés selectiu encara un de més gran. 


Us poso l'enllaç al cercador de cursos del Servei d'Ocupació de Catalunya

Inici

Aquest és un blog que pretén donar les eines necessàries per ajudar-vos en la recerca de feina. Estem en crisi, hi ha menys empreses que contracten personal i sabem que per cada oferta de treball hi ha molts candidats que hi opten. Hem d’estar preparats pel que demanda el mercat de treball.

Els moments de crisi són també moments d’oportunitats. Res no és com abans i el que fa uns anys funcionava, ara ja no. Hem de reinventar-nos.  Està clar que buscar feina, és una feina i que hem de fer coses per trobar-ne.

Des de les Administracions Públiques s’estan fomentant les polítiques actives: ens hem de moure per trobar feina. I la recerca activa implica temps i esforç, i per què no dir-ho, un desgast emocional.

És important saber buscar bé i hem de tenir clar què volem i cap a on ens dirigim.

El nostre objectiu és TROBAR FEINA i mantenir-la.

Hem de tornar a remuntar el vol. Ànims en la feina de trobar feina.