Orientació

 

Qui sóc? On sóc? Què faré? Com ho faré?


Qui sóc?: La resposta ens ajudarà a saber el nostre perfil professional: Què tenim, què busquem i què ens cal per fer el canvi, ascendir, millorar... Es tracta de saber què volem o què podem fer.

Podem comptar amb una experiència professional d'anys i tenir clar que volem continuar en el mateix sector o bé podem decidir fer un canvi encara que no hi tinguem experiència. Hi ha treballadors d’alguns sectors com poden ser els del tèxtil o els de la construcció que es veuen obligats a una transversalitat laboral. I, començar de nou en un altre lloc, sense experiència i amb una edat determinada, no és gens fàcil.

Les empreses per valorar les nostres competències professionals utilitzen una sèrie d’instruments com són les proves diagnòstiques estandaritzades (tests psicotècnics, entrevistes, qüestionaris,...), altres proves no estandaritzades, perfils competencials, balanços de competència,... Tenir aquest diagnòstic és bàsic per conèixer les nostres aptituds, pensaments, característiques personals, interessos professionals o de formació... Després d’analitzar tota aquesta informació es podran valorar les nostres competències professionals. El diagnòstic que n’obtinguem ens ajudarà a prendre algunes decisions professionals i també personals. L’avaluació no és una cosa estàtica perquè anem evolucionant i anem canviant la nostra manera de pensar, d’actuar i d’interactuar amb l’entorn.

On sóc?: Aquesta pregunta ens ajudarà a respondre: Què passa al mercat laboral?, quina feina demanden les empreses?, quins sectors estan generant més ocupació?, quins són els nínxols de mercat?, quines són les possibilitats reals per poder entrar-hi?...Fer una recerca activa de feina és adonar-se que pot haver-hi molt camí per recórrer, però s’ha d’estar preparat perquè en aquests moments de crisi hi ha molta més competència i els empresaris com que poden triar demanden uns perfils professionals més qualificats.

Què faré?: Produir és considerat positiu. Quan algú fins no fa gaire temps rebutjava una feina o s’estava molt de temps a l’atur podia ser qüestionat: és un manta? Avui dia treballar és molt més que una necessitat; és formar part del grup dels “afortunats” que poden seguir pagant les despeses.

Després de fer la valoració de les competències es podran potenciar més les habilitats i se’n podran desenvolupar d’altres. Tothom serveix per a alguna cosa i s’ha de descobrir per a què. S’han de prendre decisions, però abans s’han d’establir uns objectius assolibles a curt, mitjà o llarg termini i s’ha de realitzar un pla d’acció.

Com ho faré? Aquí és on cada persona ho farà de la manera que consideri més adequada en funció de la seva situació personal o familiar. No tots disposen del mateix nombre d’hores per buscar feina, anar a entrevistes, formar-se...

I com tenim la tecnologia al nostre abast podem buscar feina per Internet. 


Tu, què vols ser quan siguis gran?


Qui no recorda la pregunta que ens feien de petits: “Tu, què vols ser quan siguis gran?”

Segurament moltes de les nostres respostes del que volíem ser no s’han ajustat al que realment hem sigut o som.

Treballar del que ens agrada és una gran sort. I tots sabem que ara hi ha un percentatge molt elevat d’aturats i molta temporalitat en els contractes de treball. Això ha provocat una gran desmotivació a qui busca feina i no en troba. Comptar amb una autoestima alta i, si convé, amb el suport d’un tècnic/a orientador que ens animi a fer una recerca activa de feina i que ens assessori, és un motiu per no llançar la tovallola i per no acceptar una feina que no omplirà les expectatives i ens acabarà avorrint i desmotivant. També és cert que totes les feines a la llarga i quan ja es dominen provoquen un cansament per no aprendre coses noves i fer sempre el mateix.

És evident que si poguéssim triar la feina tots buscaríem aquella que estigués relacionada amb el que ens agrada i que s’adaptés als nostres valors (justícia, seguretat, reconeixement social,...). Si no es pot triar s’ha de veure si més endavant pot haver-hi possibilitats d’inserció i la preparació per quan arribi el moment és necessària. Un aspecte molt important i que vull remarcar és la tolerància de les persones a la frustració perquè si és alta, ens ajudarà a no decaure si ens troben amb entrebancs en aquest llarg camí de la recerca de feina.

Si es disposen de pocs recursos econòmics i s’és conscient de la poca oferta de feina i la molta demanda que hi ha, aquí la “carrera” serà trobar una feina per poder treballar i subsistir sense cap altra motivació, al menys a curt termini, que cobrar a finals de mes. Potser els més qualificats podran esperar fins que trobin l’oportunitat de treball, però si passa molt de temps tots acabem acceptant una feina d’inferior categoria per tornar a entrar al mercat laboral. Sabem que buscar feina té costos i, per a mi, el cost més important és el desgast emocional que comporta el fet de buscar i de no trobar.

La gent es forma en aquells sectors on hi ha més oferta de feina i potser en molts casos no és una elecció vocacional, sinó triada en funció de la possibilitat d’ocupar-se. Segurament després, si veuen que no els agrada la feina, acabaran fent un canvi i es centraran en allò que els ompli. En el fons del que es tracta és d’estar a gust amb el que es fa i de tenir un entorn laboral favorable. El més important és saber què ens agrada, on tenim l’experiència, què hem de fer per poder dedicar-nos a la professió que volem i començar a preparar-nos pel canvi, si decidim fer-lo.

Una actitud oberta a millorar és un bon inici per veure què cal fer per aconseguir el que volem.


Analitzar l'ocupabilitat: 

L’anàlisi de l’ocupabilitat ens ha de portar a establir un Pla de treball per veure quines competències tenim i quines ens manquen per poder ser ocupables. Qui busca feina ha de ser capaç de dir què vol fer i a què estaria disposat a renunciar (temps lliure, familía, menys sou,...) per tenir una feina. S’ha de proposar uns objectius realitzables que haurien de respondre a les preguntes següents: Què es vol aconseguir? En quin termini? Què necessito i com ho aconseguiré? Què guanyaré/què perdré? La persona que busca feina ha de saber veure què pot aprofitar de les seves competències i com pot posar-les al currículum per tal de destacar-les com a qualitats molt valorables. El capital competencial és important per ser ocupable.

Primer hem de saber des d'on partim i després haurem d'anar valorant les diferents competències que tenim amb els requisits de les ofertes de treball. Hem de tenir present que tots creiem que ens coneixem perfectament i podríem dir que som d’aquesta o de l’altra manera, però hi ha parts de nosaltres mateixos que no hem analitzat i quan les observem ens adonem que no som com pensàvem. L’exercici d’autoanàlisi personal i professional pot anar bé per detectar com som i en quines feines podem sentir-nos més útils i alhora més realitzats professionalment.

La persona orientada ha de conèixer la seva situació respecte al mercat de treball. Aquesta és la base principal per inserir-se laboralment. Durant el procés haurà d’anar modificant expectatives, haurà de prendre decisions i establir compromisos per assolir un nivell òptim per poder ser ocupable. Tot aquest procés es va retroalimentant i necessitem tenir una fotografia de la nostra situació personal, professional, del mercat i de les condicions que limiten l’accés al treball.

Els factors estructurals són factors externs que condicionen l’ocupabilitat i s’han de conèixer. Els factors vinculats a la persona i els factors competencials poden variar segons la persona i també si es plantegen objectius a curt o mitjà termini. Amb l’aprenentatge ens posem al dia dels canvis laborals i si hi ha mancances que ens impedeixen entrar en el mercat laboral aquest pas és necessari. Una de les maneres d’aprendre és adonar-nos que encara ens queda molt per aprendre i el canvi l’hem de fer nosaltres. És per això que hem de tenir una perspectiva clara de la situació; tot és possible quan te’n convences. En aquest camí de l’orientació hi haurà moments que la persona que busca feina dubtarà, haurà de resoldre conflictes i haurà de prendre decisions.

I decidir, és fer un pas endavant.



Buscant les competències professionals:


Hem de preguntar-nos:


Tenim l'experiència que requereix l'oferta de treball? Podríem fer feines que hi estiguessin relacionades? Per tant, hem d'analitzar i veure si tenim les competències tècnico-professionals que ens demanen com a requisits d'entrada.


Podem acreditar coneixements amplis en el sector professional de l’oferta?

Tenim les competències de base? Per exemple llegir, escriure, saber quines són les nostres obligacions laborals, etc. I les competències instrumentals? Sabem informàtica i idiomes?

És bàsic de conèixer les competències personals: Autoconeixement, autocontrol, automotivació,... I les de competència social: Empatia, habilitats socials, etc. Les competències professionals són les que ens dóna l’experiència laboral.

Important de tenir en compte les altres competències transversals que poguéssim tenir. Hem de saber quines són per poder treure d'elles el màxim de profit a l’hora de buscar feina.

A tall de comentari en relació amb el tema de les competències transversals de l’esport, a la contraportada del llibre Todos mis hermanos, del waterpolista Manel Estiarte diu el següent: “Ens mostra els valors més profunds de l’esport: administrar la victòria i la derrota, desenvolupar la generositat amb el company, defensar els indestructibles llaços d’amistat que es forgen en el vestidor, fomentar el respecte al contrari, acatar la disciplina i obediència a l’entrenador, l’esperit de lluita i l’autosuperació… Tots aquests valors que ens ensenya l’esport”.




El model de competències professionals:

No tot és tenir uns estudis ni una experiència professional per desenvolupar bé una feina. També tenir altres recursos personals i socials, alguns innats i d’altres que s’han anat aprenent amb els anys en altres terrenys que no necessàriament han de ser els laborals o formatius, ajuden a tenir els recursos necessaris per saber sortir còmodament de situacions imprevistes; només l’experiència o les habilitats ens poden ajudar a saber com fer-ho. És el que en teatre es diu “tener tablas”. Després de superar entrebancs professionals, personals,... un ja pot predir què passarà si segueix un camí i si no vol tornar a tenir el mateix que tenia haurà de fer coses diferents (Einstein). Tot el bagatge cultural, professional, l’actitud, la responsabilitat de la persona, etc., ajuden a trobar una feina que per la qual potser no es reuneixen els requisits formatius, però poden compensar-se amb altres requisits personals o de relació cada cop més valorables per les empreses.

Hi ha una proposta metodològica d’elaborar un itinerari per aconseguir un projecte professional per tal que la persona que busca feina abans de començar el procés de la recerca pugui detectar què sap fer, què pot aportar a la feina i al mateix temps que pugui veure què li fa falta per poder-se inserir en el mercat laboral amb èxit. Això és, fer una planificació per fixar-se objectius i veure si són assolibles. Aquesta és una feina que ha de fer la mateixa persona amb l’ajuda dels orientadors que com diu el nom, només han d’orientar; han de ser la seva “brúixola” per quan es perdin. Si és necessari es pot tornar a refer l’itinerari per tal de tornar a emprendre el camí que els ha de portar a aconseguir l’objectiu previst.

Fer un estudi exhaustiu del conjunt de competències que la persona té és útil per poder trobar la feina per la qual podem ser ocupables. El problema en aquests moments és que qui busca feina no té en compte si la feina els realitzarà; la gent necessita treballar i busca “del que sigui”. Quan la situació sigui més favorable ja podran mirar de moure fitxa i buscaran una feina que encaixi més amb el seu perfil professional, el que els agrada o allò que realment els motiva i interessa. El cert és que hi ha moltes variables a tenir en compte perquè un empresari els contracti i després puguin mantenir la feina. Diuen que: “Qui té recursos té poder” i el fet de tenir les competències transversals encara que no es tinguin totes les altres (bàsiques i instrumentals) poden ajudar a inserir-se laboralment.


Interessos i motivacions:

Per fer una adequada valoració de nosaltres mateixos hem de tenir dues premises clares: Ser conscients dels nostres punts forts i febles i ser capaços de reflexionar i aprendre de l’experiència. És bàsic aprendre a reconèixer els nostres errors i tenir un pensament positiu. Tot això ens ajudarà a tenir una visió realista del que tenim i cap a on anem. És important, com a punt de partida, no tenir una expectativa molt alta. La conjuntura econòmica és la que és i necessitem adonar-nos des d’on partim; hem de començar a establir un full de ruta per saber cap a on anem i què hem de fer per aconseguir-ho.

És necessari de saber quin tipus de feina hi ha ara per ara en el mercat laboral i si el nostre perfil professional hi encaixa. Hem de conèixer quins són els sectors emergents, quins percentatges d’atur tenen les feines que busquem, si tenim una edat on encara ho podem tenir fàcil per trobar feina, quins tipus d’empreses hi ha a la zona on vivim, quins són els canals per buscar feina… Els orientadors laborals ens poden ajudar, però hem de tenir clar que la nostra implicació en el canvi és fonamental.

Hauríem de respondre a les preguntes: Què m’agrada fer? Què li demano com a mínim a una feina?... Les respostes seran claus per esbrinar el camí a seguir. Pot ser que busquem feina de ocupacions que haguem fet sempre o d’altres que hi tinguin una certa relació. I fins i tot podríem decidir de fer un gir al que hem fet fins ara i d’aquesta manera obrir més el ventall de possibilitats.
Hem de ser capaços de detectar les nostres necessitats i mancances i així podrem valorar si ens cal experiència, formació, etc. Es tractaria de detallar un camí amb tots els pros i contres amb què podem trobar-nos i la manera més eficaç de véncer els obstacles. Moltes vegades la manca de formació pot ser suplerta per altres habilitats que tinguem amagades o que a simple vista no reconeguem. Per tant, les haurem d’estudiar i haurem de veure quines en podem rescatar. Un cop sapiguem quines són aquestes habilitats les podrem ressaltar en un CV o en una entrevista de feina.



Orientació:

Com que ara els empresaris poden triar treballadors els han elevat els requisits d’entrada. Per tenir una visió general de com està el mercat de treball a la comarca on viu la persona que busca feina, un orientador laboral ens recomanaria el següent:

-Entrar a mirar els portals d’Internet
-Preguntar als Ajuntaments quines ofertes gestionen
-Mirar les ofertes que surten als diaris locals
-Presentar autocandidatura
-Preguntar a alguna Federació del sector on la persona busqui feina si tenen borsa de treball

És important de conèixer la situació econòmica del país. Després d’una aproximació ràpida al mercat laboral s’ha de fer un exercici de reflexió en relació amb què estan demandant les empreses i què pot oferir la persona aturada. Moltes de les ofertes demanen parlar català, conèixer informàtica, tenir una formació mínima d’ESO, batxillerat, grau mig… Aquests són alguns dels requisits per poder accedir a una entrevista amb l’empresari. Algunes ofertes marquen un límit d’edat perquè els empresaris volen acollir-se a algun contracte bonificat.

La pressió per aconseguir una feina pot fer-nos temptar a acceptar qualsevol feina que mitjanament encaixi amb alguns dels requisits que es demanen. És recomanable d'elegir després de valorar totes les opcions sense descartar-ne cap.

Us poso l'enllaç d'Orientació del Servei d'Ocupació de Catalunya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario