Formació

El mercat de treball

Les polítiques d’ocupació cada cop tenen més importància i a Espanya, a partir de la seva entrada a la Unió Econòmica (UE), s’han anat desenvolupant. El que és cert és que la UE es va crear amb una lògica d’Unió Econòmica i Monetària (UEM) i d’ús de la política social. En els darrers anys Europa ha donat un nou enfocament a les polítiques actives ocupacionals. El Tractat d’Àmsterdam marca de forma específica el tema de l’ocupació i reforça el Tractat fundacional de la UE. Aquest Tractat va dedicar un nou títol a l’ocupació perquè es va veure que si només s’aspirava al tema econòmic i monetari hi hauria una fractura social.

El mercat també ha provocat alguns desajustaments en alguns punts geogràfics, per sectors o pel tema de les qualificacions. Així ens trobem amb persones que tenen una sobreeducació (més formació de la que necessita el lloc de treball) i això indica un desajustament oferta/demanda per nivell d’estudis. En aquest cas aquesta sobreeducació serà transitòria, però podria ser permanent. La precarietat laboral ens torna més indefensos i ens obliga a baixar les expectatives laborals perquè el fet de buscar feina té un cost: econòmic, anímic, pèrdua de temps...

Quan l’atur és a curt termini (atur friccional) direm que no és problemàtic perquè pot ser que hi hagi un lloc de treball que encaixi amb alguna persona, però cal que hi hagi un ajustament. S'ha de difondre la informació per casar l'oferta i la demanda a través de bosses de treball. A c/t s’acabarà trobant persones que busquen i persones que demanden feina. L’atur problemàtic és el de llarg termini (l’atur estructural) i aquí cal fer un ajustament en termes de formació. Per exemple, falten noves professions de graus mitjans i superiors i cal continuar fent polítiques actives per reciclar la gent perquè actualitzin els seus coneixements. L’ajustament sectorial també porta a un reciclatge si són sectors sense cap futur laboral.

Hi ha sectors, com és el cas del tèxtil, que en els darrers anys a causa de les importacions procedents sobretot de la Xina, ha entrat en una crisi molt greu i no ha pogut fer reconversions. Moltes fàbriques han tancat i en aquests moments els professionals del tèxtil s’han quedat sense la primera feina que els va fer entrar en el mercat laboral. Molts d’ells, han hagut d’anticipar la jubilació; altres s’han pogut reciclar per començar de nou en un altre ofici.

Actualment el mercat laboral demanda treballadors/es amb capacitat d’adaptar-se als canvis; és el perfil de persones polivalents i la formació els permetrà aquesta adaptació. Ja no hi ha una feina per a tota la vida i les noves tecnologies, juntament amb les noves necessitats socials, han obligat als canvis i això ha repercutit en la manera de treballar per estalviar temps, recursos i poder ser més competitius. El treballador/a està obligat a reciclar-se per no quedar-se fora del mercat. Es tracta que la persona es formi en aquells sectors on té possibilitats de trobar feina. El que es valora, més que una formació específica, són els recursos per desenvolupar qualsevol tipus de feina. Les empreses s’han d’anar adaptant a les circumstàncies del mercat i els interessa un perfil de treballador capaç d’assumir reptes i de prendre decisions. I tots, en el nostre lloc de treball i/o en el nostre dia a dia, acabem decidint coses.

 

Després d'estudiar...

Després d’estudiar toca buscar feina. Jo, com la gran majoria de vosaltres, volia treballar i amb el temps ja veuria cap a on anava la meva elecció professional. Les coses van sorgint sobre la marxa i no es poden planificar. Les primeres feines les recordem. Jo tinc molt de carinyo a una empresa que tot i no ser de les primeres on vaig treballar va ser potser la que més m’ha aportat.

I ha sigut amb el temps quan he pogut valorar tot el que hi vaig aprendre; no pels coneixements concrets de la feina, sinó pel valor afegit d’aquesta. Hi vaig fer bons amics i amb tres companyes encara mantinc el contacte després de la nostra primera trobada, ara fa ja tretze anys. Amb la Pilar parlem pel Facebook i amb la Gemma i la Montse quedem de tant en tant per dinar, sempre al mateix lloc i a la mateixa hora. Hem institucionalitzat el dinar: dimecres a les tres i per a tres.

He agraït molt aquesta experiència perquè els meus mestres em van ensenyar la importància de la feina ben feta (una bona presentació, correcció, pulcritud...). Tot passa per un tema d’educació, en aquest cas, educar a l’ull i crear-li uns hàbits.

Amb el temps vaig compaginar la feina amb nous estudis. Recordo el dia en què un dels professors ens va dir: “A vosaltres ara no se us pot enganyar perquè heu estudiat, heu entrat al mercat laboral i torneu a les aules, ja sabeu què hi ha a fora”. Era cert, sabia què hi havia i per això tornava a estudiar.

Què ens limita la nostra elecció professional?

Contínuament estem prenent decisions perquè elegim fer un canvi de sector o senzillament un canvi de feina en funció de variables personals i familiars, per exemple, per buscar una feina més a prop de casa o fer un tipus de tasques que ens puguin motivar més. Com que sabem que els mercats canvien i es tornen més exigents, nosaltres com a treballadors, també hem de fer canvis per seguir en actiu i per continuar tenint una motivació per la feina.

I, també és cert, que a mesura que passa el temps anem perfilant el que volem i cap a on hem de dirigir-nos per aconseguir-ho. Fer un pas endavant porta implícit haver de carregar una motxilla d’experiències que ens ajudaran en les noves feines. Com diuen: “l’experiència és un grau” i és també un gran valor afegit a tenir en compte.

Sabem que fer canvis implica assumir nous reptes i no sempre és fàcil deixar una feina que ja domines. Tots els canvis ens espanten, és por a allò desconegut. Només el fet de tenir els recursos suficients com són la seguretat, la confiança en nosaltres mateixos i les ganes de tirar endavant ens els faran més fàcils.

És evident que una tria ocupacional es farà tenint en compte diversos factors i la situació del mercat laboral ens marca a l’hora de triar. La formació significa millorar personalment, aprenem a pensar i ens ajuda a ser més crítics; a més, la formació ens la quedem i és un patrimoni personal molt valuós.

Per això, continuem estudiant! 

La formació:

La formació ens ha de continuar obrint portes. Formar-se és bàsic per a poder entrar en el mercat de treball i ser competitius. Per cada oferta de feina publicada (diaris, portals d’Internet...) s’hi presenten molts candidats. Per a l'empresari, fer la tria no és una tasca fàcil donades les característiques dels demandants (alta qualificació). Jo no sóc partidària d’amagar informació curricular, però són molts els que ho acaben fent i preparen un parell de currículums; segons quins siguin els requisits de l’oferta de treball n’enviaran un o un altre. Crec que quan et fan l’entrevista, d’alguna manera o una altra acaba traspuant que tens més formació de la que consta al currículum. Però el cas és que les circumstàncies obliguen a buscar estratègies per poder accedir a una entrevista de feina. Aconseguir ser entrevistat ja és un gran èxit i passar el procés selectiu encara un de més gran.

Us poso l'enllaç als cursos del Servei d'Ocupació de Catalunya