Vídeo divertit!

Per aquesta tarda de diumenge, us penjo un vídeo divertit!


Currículum vitae:

Els sectors productius

Els sectors productius a Catalunya han perdut pes i el sector serveis en té bastant. A la llarga, però, no serà un model sostenible perquè no podrà ocupar a tants treballadors desocupats, encara que la tendència mundial sigui fomentar el lliure intercanvi de treballadors, mercaderies, serveis, etc.

S'han de fer polítiques d'inversió i no hi ha una política industrial especialitzada en capital i treball i una situació d'alta productivitat és bona per a la competitivitat. La indústria és un sector crucial perquè és aquí on es genera el canvi tecnològic, és el sector més innovador i on la productivitat és més alta i, això, permet de tenir més rendes i més salaris. És també el sector més exportador perquè els productes són transportables i emmagatzemables i és important de destacar els efectes d'arrossegament de la indústria.

Per comarques, algunes tenen més població desocupada que altres i això varia en funció del tipus de sector en què aquella comarca hagi perdut més pes. Els joves i les dones són els que pateixen més l'atur.

L'èxode del camp ha portat a una mecanització de les tasques i també a un descens de l'oferta de treball. Hem passat d'una agricultura tradicional a una agricultura basada en la tecnologia; el sector serveis està sotmès a molta menys competència que la indústria i ha sigut el gran compensador de les pèrdues d'ocupació dels sectors agrícola i industrial.

En els darrers anys s'ha creat molta ocupació en la construcció i en els serveis (efecte arrossegament), però és un sector menys productiu. La no ocupació dels no qualificats ha augmentat i ara, que estem en la era de les comunicacions i de la tecnologia, molts serveis requereixen de coneixements especialitzats per a desenvolupar una nova feina, diferent d'aquella que els treballadors sempre havien fet.

Actualment al mercat de treball coexisteixen alhora fenòmens de sobreeducació i de necessitat de mà d'obra qualificada. A major formació hi ha menys atur i l'ocupació desqualificada genera efectes d'arrossegament sobre la resta de l'economia perquè tenen sous més baixos i consumeixen menys.

Important a tenir en compte: El canvi demogràfic implica un increment de qualificació perquè  les noves generacions que entren al mercat de treball incorporen més capital humà que les generacions que en surten.

Tècniques de recerca de feina

Tots coneixem la manera de posar-nos en contacte amb l’empresa quan sabem que demana personal per treballar-hi. En aquest cas li hauríem d’enviar el currículum vitae com a resposta a l’anunci en premsa o bé a l’oferta  publicada als portals d’Internet (Infojobs, Feinaactiva, Infoempleo...).

D’altres vegades el sistema tradicional dels contactes personals (amics o familiars, coneguts, excompanys de feina...) continua funcionant. Ells ens  poden fer saber si alguna empresa o particular pot necessitar els nostres serveis.

També podem presentar autocandidatura, aquí no cal que en aquell moment l’empresa tingui alguna vacant per a cobrir. Si més endavant en té necessitat, ja tindrà el nostre currículum i ens pot incloure en el procés selectiu que obri.

Les xarxes de contactes social, conegudes com Networking han arrencat amb força. De les més conegudes hi ha Xing o Linkedin. I si ara per ara hem d’estar en un lloc, aquest lloc és la xarxa.

El Currículum Vitae:

Al currículum hi posarem les nostres dades personals, formació reglada i complementària, idiomes, experiència professional i altres dades d’interès per l’empresa com són si tenim el permís de conduir i cotxe propi, carnets i/o certificats o altres.

Els experts ens recomanen que fem el nostre currículum en un màxim de dues pàgines. Del que es tracta és que hi destaquem les dades més importants.

A l’hora de mecanitzar l’experiència professional al currículum podem trobar-nos amb el dubte de no saber com fer-ho. Posem la més actual i després la més antiga (cronològic invers) o bé ho fem a l’inrevés (cronològic directe)? Les dues maneres de fer-ho són correctes.

Tot currículum ha d’anar acompanyat d’una carta de presentació que és el mitjà amb què ens presentem a l'empresa. La carta ha de ser breu i hem d'explicar a quina oferta volem optar i per què.

Per fer tot això més il·lustratiu us poso un vídeo de la Gisela Gilges, consultora argentina de RRHH, on ens explica com fer un currículum vitae exitós.

                                                                                  

El mercat de treball

Les polítiques d’ocupació cada cop tenen més importància i, a Espanya, a partir de la seva entrada a la Unió Econòmica (UE), s’han anat desenvolupant. El que és cert és que la UE es va crear amb una lògica d’Unió Econòmica i Monetària (UEM) i d’ús de la política social. En els darrers anys Europa ha donat un nou enfocament a les polítiques actives ocupacionals. El Tractat d’Àmsterdam marca de forma específica el tema de l’ocupació i reforça el Tractat fundacional de la UE. Aquest Tractat va dedicar un nou títol a l’ocupació perquè es va veure que si només s’aspirava al tema econòmic i monetari hi hauria una fractura social.

El mercat també ha provocat alguns desajustaments en alguns punts geogràfics, per sectors o pel tema de les qualificacions. Així ens trobem amb persones que tenen una sobreeducació (més formació de la que necessita el lloc de treball) i això indica un desajustament oferta/demanda per nivell d’estudis. En aquest cas aquesta sobreeducació serà transitòria, però podria ser permanent. La precarietat laboral ens torna més indefensos i ens obliga a baixar les expectatives laborals perquè el fet de buscar feina té un cost: econòmic, anímic, pèrdua de temps...

Quan l’atur és a curt termini (atur friccional) direm que no és problemàtic perquè pot ser que hi hagi un lloc de treball que encaixi amb alguna persona, però cal que hi hagi un ajustament. S'ha de difondre la informació per casar l'oferta i la demanda a través de bosses de treball. A curt termini s’acabarà trobant persones que busquen i persones que demanden feina. L’atur problemàtic és el de llarg termini (l’atur estructural) i aquí cal fer un ajustament en termes de formació. Per exemple, falten noves professions de graus mitjans i superiors i cal continuar fent polítiques actives per reciclar la gent perquè actualitzin els seus coneixements. L’ajustament sectorial també porta a un reciclatge si són sectors sense cap futur laboral.

Hi ha sectors, com és el cas del tèxtil, que en els darrers anys a causa de les importacions procedents sobretot de la Xina, ha entrat en una crisi molt greu i no ha pogut fer reconversions. Moltes fàbriques han tancat i en aquests moments els professionals del tèxtil s’han quedat sense la primera feina que els va fer entrar en el mercat laboral. Molts d’ells, han hagut d’anticipar la jubilació; altres s’han pogut reciclar per començar de nou en un altre ofici.

Actualment el mercat laboral demanda treballadors/es amb capacitat d’adaptar-se als canvis; és el perfil de persones polivalents i la formació els permetrà aquesta adaptació. Ja no hi ha una feina per a tota la vida i les noves tecnologies, juntament amb les noves necessitats socials, han obligat als canvis i això ha repercutit en la manera de treballar per estalviar temps, recursos i poder ser més competitius. El treballador/a està obligat a reciclar-se per no quedar-se fora del mercat. Es tracta que la persona es formi en aquells sectors on té possibilitats de trobar feina. El que es valora, més que una formació específica, són els recursos per desenvolupar qualsevol tipus de feina. Les empreses s’han d’anar adaptant a les circumstàncies del mercat i els interessa un perfil de treballador capaç d’assumir reptes i de prendre decisions. I tots, en el nostre lloc de treball i/o en el nostre dia a dia, acabem decidint coses.

Us penjo l'entrevista que en Toni Clapés, en el programa Versió, de RAC1,  va fer al professor Santiago Niño Becerra, Catedràtic d'Estructura Econòmica de la Facultat d'Economia IQS, de la Universitat Ramon Llull, de Barcelona, el dia 17/07/2008. Aquí ja ens avançava la crisi econòmica que estava per venir i també ens parlava del mercat de treball.

Qui sóc? On sóc? Què faré? Com ho faré?

Qui sóc?: La resposta ens ajudarà a saber el nostre perfil professional: Què tenim, què busquem i què ens cal per fer el canvi, ascendir, millorar... Es tracta de saber què volem o què podem fer.

Podem comptar amb una experiència professional d'anys i tenir clar que volem continuar en el mateix sector o bé podem decidir fer un canvi encara que no hi tinguem experiència. Hi ha treballadors d’alguns sectors com poden ser els del tèxtil o els de la construcció que es veuen obligats a una transversalitat laboral. I, començar de nou en un altre lloc, sense experiència i amb una edat determinada, no és gens fàcil.

Les empreses per valorar les nostres competències professionals utilitzen una sèrie d’instruments com són les proves diagnòstiques estandaritzades (tests psicotècnics, entrevistes, qüestionaris,...), altres proves no estandaritzades, perfils competencials, balanços de competència,... Tenir aquest diagnòstic és bàsic per conèixer les nostres aptituds, pensaments, característiques personals, interessos professionals o de formació... Després d’analitzar tota aquesta informació es podran valorar les nostres competències professionals. El diagnòstic que n’obtinguem ens ajudarà a prendre algunes decisions professionals i també personals. L’avaluació no és una cosa estàtica perquè anem evolucionant i anem canviant la nostra manera de pensar, d’actuar i d’interactuar amb l’entorn.

On sóc?: Aquesta pregunta ens ajudarà a respondre: Què passa al mercat laboral?, quina feina demanden les empreses?, quins sectors estan generant més ocupació?, quins són els nínxols de mercat?, quines són les possibilitats reals per poder entrar-hi?...Fer una recerca activa de feina és adonar-se que pot haver-hi molt camí per recórrer, però s’ha d’estar preparat perquè en aquests moments de crisi hi ha molta més competència i els empresaris com que poden triar demanden uns perfils professionals més qualificats.

Què faré?: Produir és considerat positiu. Quan algú fins no fa gaire temps rebutjava una feina o s’estava molt de temps a l’atur podia ser qüestionat: és un manta? Avui dia treballar és molt més que una necessitat; és formar part del grup dels “afortunats” que poden seguir pagant les despeses.

Després de fer la valoració de les competències es podran potenciar més les habilitats i se’n podran desenvolupar d’altres. Tothom serveix per a alguna cosa i s’ha de descobrir per a què. S’han de prendre decisions, però abans s’han d’establir uns objectius assolibles a curt, mitjà o llarg termini i s’ha de realitzar un pla d’acció.

Com ho faré? Aquí és on cada persona ho farà de la manera que consideri més adequada en funció de la seva situació personal o familiar. No tots disposen del mateix nombre d’hores per buscar feina, anar a entrevistes, formar-se...

I com que tenim la tecnologia al nostre abast podem buscar feina per Internet. Veiem-ne els avantatges:

Ventajas de buscar trabajo en Internet

View more presentations from Lourdes Barroso

Una mica d'humor!

Encara que us semblin respostes impossibles, us asseguro que són reals. Com que el text de la imatge no es veu gaire bé, al final de l'entrada trobareu les preguntes i les respostes.

Si teniu altres respostes divertides, m'agradaria que les compartíssiu amb nosaltres.

Gràcies

Quins són els seus coneixements d’informàtica?

A: Lo basiquillo                   B: Usual
C: Wolf                                D: Usuari

Algun altre coneixement d’informàtica? 

A: Sistema operatiu d’Internet     B: Xatejar
C: Nivell casolà                            D: Office

Quins idiomes parla?

A: Anglès de costa             B: Català i per telèfon
C: Etrusc                             D: Català i castellà

Entre altres coses, a què es pot anar a l’Oficina de Treball?

A: A cobrar un suicidi           B: A obrir un atur
C: A reanimar un sucidi        D: A tramitar una prestació

Té experiència en aquest lloc de treball?

 A: Sí, experiència empírica          B: Sóc professional, a tope!
 C: Sí, 5 anys                                D: Sóc paleta, però posi albañil

Tu, què vols ser quan siguis gran?

Qui no recorda la pregunta que ens feien de petits: “Tu, què vols ser quan siguis gran?” Segurament moltes de les nostres respostes del que volíem ser no s’han ajustat al que realment hem sigut o som.

Treballar del que ens agrada és una gran sort. I tots sabem que ara hi ha un percentatge molt elevat d’aturats i molta temporalitat en els contractes de treball. Això ha provocat una gran desmotivació a qui busca feina i no en troba. Comptar amb una autoestima alta i, si convé, amb el suport d’un tècnic/a orientador que ens animi a fer una recerca activa de feina i que ens assessori, és un motiu per no llançar la tovallola i per no acceptar una feina que no omplirà les expectatives i ens acabarà avorrint i desmotivant. També és cert que totes les feines a la llarga i quan ja es dominen provoquen un cansament per no aprendre coses noves i fer sempre el mateix.

És evident que si poguéssim triar la feina tots buscaríem aquella que estigués relacionada amb el que ens agrada i que s’adaptés als nostres valors (justícia, seguretat, reconeixement social,...). Si no es pot triar s’ha de veure si més endavant pot haver-hi possibilitats d’inserció i la preparació per quan arribi el moment és necessària. Un aspecte molt important i que vull remarcar és la tolerància de les persones a la frustració perquè si és alta, ens ajudarà a no decaure si ens troben amb entrebancs en aquest llarg camí de la recerca de feina.

Si es disposen de pocs recursos econòmics i s’és conscient de la poca oferta de feina i la molta demanda que hi ha, aquí la “carrera” serà trobar una feina per poder treballar i subsistir sense cap altra motivació, al menys a curt termini, que cobrar a finals de mes. Potser els més qualificats podran esperar fins que trobin l’oportunitat de treball, però si passa molt de temps tots acabem acceptant una feina d’inferior categoria per tornar a entrar al mercat de treball. Sabem que buscar feina té costos i, per a mi, el cost més important és el desgast emocional que comporta el fet de buscar i de no trobar.

La gent es forma en aquells sectors on hi ha més oferta de feina i potser en molts casos no és una elecció vocacional, sinó triada en funció de la possibilitat d’ocupar-se. Segurament després, si veuen que no els agrada la feina, acabaran fent un canvi i es centraran en allò que els ompli. En el fons del que es tracta és d’estar a gust amb el que es fa i de tenir un entorn laboral favorable. El més important és saber què ens agrada, on tenim l’experiència, què hem de fer per poder dedicar-nos a la professió que volem i començar a preparar-nos pel canvi, si decidim fer-lo.

Una actitud oberta a millorar és un bon inici per veure què cal fer per aconseguir el que volem.

Us penjo un Vídeocurrículum interactiu: